El régimen señorial y la cuestión agraria en Cataluña durante la Edad Media · Unidad 135 de 239
Unidad 135 · 198 CAPÍTULO QUINTO
Texto completo en español de una edición de dominio público con fuente y huella registradas.
198 CAPÍTULO QUINTO
no hacían más que una iova y una tragina. Había algunos mansos que daban capones en compensación de las iovas. Obligación común á todos los poseedores de mansos era: trabajar un día en el abono de las tierras señoriales, otro en llevar los haces á la era, otro en componer ésta cuando fuera necesario, otro en la trilla y otro en aventar y limpiar el grano; y aunque el día fuera insuficiente para esta tarea, no estaban obligados á más. Las cabanas estaban exentas de todo servicio agrícola (i).
Un poseedor de manso perteneciente al monasterio de San Cugat del Valles, en término de RipoUet, daba, en 1397, una iova en tiempo de siembra, otra en la trilla, un día para podar, servicio que podía prestar otro por él, y tragina (2).
(i) 1343. — ítem li fan los masos entichs jornals qui son apslats tregins cascu, exceptat cabanys qui non fan... enpero lo dit En Bernat Guillem ais a dar a menyar aquell dia qui fan los dits tragins. ítem li fan los homens del castell de Ribes, aquels qui teñen masies, dues joves, exceptats cabanys e altres qui fan capons per joves... exceptat aquels de la quadre' de Vilarubia qui no fan sino sengles joves e sengles tragins layn, co es a saber los masos entichs; e lo dit En Bernat Guillem ais a dar a menyar aquel die que fa^en lo tragi o jova... ítem li fan aquels qui teñen masies el terma del Castell de Ribes al dit En Bernat Guillem un jornall layn de tirar fems ais camps del dit en Bernat Guillem que ha el terma del dit Castell de Ribes, e lo dit En Bernat Guillem ais a dar a menyar aquel dii que fan la tirada. ítem li fan aquels qui teñen les dites masies cascun ayn un jornall de tirar guarbes de les sues leurons ala sua era dins lo terma del dit Castell de Ribes, e lo dit En Bernat Guillem ais a dar a menyar aquel dia. ítem li fan aquels qui teñen les dites masies dins lo terma de Ribes cascu un jornal adobar la era, en cas que ferho adobar fassa, e lo dit En Bernat Guillem ais a dar a menyar. ítem li fan aquels qui teñen les dites masies cascun ayn, cascu deis dit masoves, un jornal de batuda, e lo dit En Bernat Guillem ais a dará menyar. Ítem li fan los dits masoves de Ribes cascun ayn cascun deis un jornal de ventade e de stoyar lo blat, si dia hi basta; en altre manera, noy son tenguts de stoyar lo blat, e lo dit En Bernat Guillem ais a dar á menyar aquel dia. — A. M. E. B.
(2) 1397. — t'ro quoquidem manso... ipse Bartholomeus et sui in iis successores sunt homines dicte prepositure... solidi habitantes et affocati cum intestiis, exorquiis, cucuciis, et cum firmis sponsaliciorum, et pro censu predicto-
CONDICIÓN ECüNüMH A l)K I.OS l'WKSKS 1 99
Los hombres del monasterio de Pedralbes hacían, en 1370, once días de tragina con hombre y bestia (i).
En el Rosellón, como generalmente en Cataluña, fueron muy soportables los servicios rurales (2).
Conversión de censos y servicios.
Escaseó la moneda en los primeros siglos de la Edad Media, por la insuficiencia de la producción de metales preciosos, consiguiente al abandono de la explotación de las minas, y la exportación á Oriente de la mayor parte de los existentes en Europa. Esta circunstancia y la dificultad que ofrecía á los señores el aprovisionarse de las primeras materias, por la falta de comunicaciones, hicieron que prevaleciesen hasta el siglo xiii las rentas en especie sobre las rentas en dinero.
Cataluña apenas deja entrever, hasta principios del citado siglo, los gérmenes de maravillosa expansión comercial que en los siglos xiv y xv le habían de hacer compartir la hegemonía del comercio de Levante con las repúblicas italianas. Faltaban aún los presupuestos de su asombroso
rum mansi et possessionum prestat... quolibet anno, ¡n festo sanctorum Petri €t Felicis, unam migeriam frumenti et unam migeriam ordei pro locedo ad rectam mensuram Sabadelli... et in festo Natalis Domini, unum par caponum recipiendorum pro domibus, et quatuor solidos pro una perna, et in festo Pascha sex ova et unam iovam in seminando et etiam in triturando et unum hominem in podando et traginum prout alii homines consueverunt, et pro ferregenali unum faxum palee. — Cipbreu de Ripollet, i, fol. 24. — A. D. H. B.
(1) 1370. — ítem ha mes lo dit mpnestir xi tregines, les quals son tengudes de fer cascun los dits homens propis... es a saber cascun un jornal de un hom e de una bestia en tot aquell empriu quel monestir los haura menester en lo dit jorn; ais quals es acustumat de fer la messió, e de donar a cascuna bestia mig corta de civada sens pus, — Anzizu, Fulles hiuoritjues del Real monestir de Santa Marta de Pedralbes. Barcelona, 1897, pág, 55-57.
(2) Brutails, págs. 163- 167.